Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana i Comte fou un escriptor modernista català que va nàixer a Tordera el 17 de gener de 1867, conegut sobretot per la seua novel·la Josafat (1906).

Va estudiar el Batxillerat a Girona i va començar els estudis d'Enginyeria Industrial, però el primer

any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja.

No va aconseguir l'èxit que esperava en la pintura,  per la qual cosa temptà la literatura i en 1899 va escriure la seua primera novel·la, Violeta, que va restar inèdita fins a l'any 2013. També va entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural.

Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals.

En 1906 publicà Josafat, la novel·la que el consagrà com a escriptor i que provocà un escàndol considerable pel seu contingut eròtic i sacríleg.

Va anar a viure a Barcelona, on va dirigir, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, i va col·laborar esporàdicament a El Poble Català i a Iberia.

Visqué un període de marginació, desplaçat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista. Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest període molts contes: La lloca vídua i altres contes (1905), Els herois (1920), El meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar (1924) i L'òrgan del diputat (1924).

Va col·laborar assíduament a La Veu de Catalunya. Va compaginar aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i pintura de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona.

Prudenci Bertrana va morir  a Barcelona el 21 de novembre de 1941

 OBRES
-  Josafat (1906):

Narra la història del campaner de la catedral de Girona. El seu fanatisme religiós i el seu desig eròtic reprimit esclaten quan coneix Fineta, una prostituta àvida d'experiències sexuals violentes, amb la qual té relacions sexuals al campanar de la catedral. La idea de sacrilegi i de culpabilitat l'anirà corsecant fins a fer matar Fineta. 

-  L’hereu (1931):

Primera novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols. 

Narra la vida d'Innocenci Aspriu, qui durant l'hivern estudia en Girona i a l'estiu viu en joiosa comunió amb la naturalesa al Mas Aspriu. A l'acabar el batxillerat marxa a Barcelona per iniciar la carrera d'enginyer i s'allotja a casa d'uns amics de Carles Reixac, el seu company d'institut. Allà s'enamora d'Eugènia, la filla de la casa, que, en un principi el rebutja, però acaba rendint-se a aquell esperit candorós i selvàtic. Innocenci deixa els estudis i pretén dedicar-se a la pintura, però el seu pare el reclama per a ensinistrar-lo en les funcions de futur hisendat i per allunyar-lo, al mateix temps, d'Eugènia. Innocenci obeeix, però, poc després, es casa clandestinament amb Eugènia i sols la porta a la casa paterna quan la seva mare cau malalta greument. Mor el seu pare i ell es fa càrrec de la hisenda, que finalment ven per pagar les hipoteques i les pèrdues produïdes per l'incendi del bosc. Abunden en l'obra llargues descripcions de la vida de la muntanya, d'escenes de caça i pesca i de l'explotació de los alcornocales. Bertrana és un gran poeta en prosa, que sap captar l'aspecte cromàtic i sensual del paisatge. I aquest és un personatge més de la seva novel·la, potser el més important, grandiós i invasor. Innocenci és sols un contemplatiu que viu intensament la misteriosa metamorfosi de la naturalesa. La seva aspror selvàtica es barreja amb un infantilisme gairebé rousseaunià. El llenguatge de Bertrana combina la riquesa de les variants del Campo de Tarragona i de la comarca de La Selva. I sempre troba, al costat de la qualitat única de l'adjectiu, la imatge essencial que ens doni sobtadament una visió completa de l'escenari immediat. 

- El vagabund (1933):

Segona novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols. 

- L’impenitent (1939)

Obra pòstuma. Tercera novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols.

 CAPÍTOL V (fragment) del Josafat

Una silueta angulosa i feixuga vingué dret a ella travessant la nau. Duia a la mà un penjoll de claus que tentinejaven; passà a frec d'ella, de la bagassa, sense adonar-se'n, i, ja dins del passadís, obrí la porta. La veu de Fineta sonà al seu darrera.

-Josafat...; sóc jo, Josafat. Entro?

I va entrar, humilment, com una gosseta temorenca que vol llepar les mans que l'han nafrada.

(xtec.cat)































Fonts consultades:
http://www.escriptors.cat/autors/bertranap/
Viquipèdia
Google Images
xtec.cat