Josep Maria Espinàs i Massip va nàixer a Barcelona el 7 de març de 1927. És un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.
Autor d'una extensa obra narrativa amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana. L'any 1953 es va donar a conèixer com a escriptor quan va obtenir el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Com ganivets o flames. A partir d'aquell moment començà a tenir un notable èxit de públic lector amb: Dotze bumerangs (1954) i El gandul (1955). El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb l'obra L'últim replà, i entrà en una llarga etapa amb poquíssima producció novel·lística només exceptuada per La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992). El 23 d'abril de 1976 començà la publicació diària al nou diari Avui amb el títol A la vora de..., que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999. Com a curiositats, és autor de la lletra de l'himne del Barça, amb Jaume Picas. Va escriure moltes obres, algunes de les seues obres son:
Narrativa breu:
• Vestir-se per morir. Barcelona: Albertí, 1958.
• Varietés. Barcelona: Selecta, 1959.
• Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.
• Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.
• Guia de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.
Novel·la:
• Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954.
"Com ganivets o flames fou la novel·la amb la qual, gràcies a haver obtingut el premi Joanot Martorell del 1953, es va revelar l'Espinàs entre el gran públic. Suposo que per al lector que va conèixer-lo amb anterioritat a Dotze bumerangs l'experiència de confrontar després els dos llibres, equivocant-ne l'ordre cronològic, devia ésser una mica desorientadora.
[...] L'acció es mou entre un triangle ideal format pel bar del Quim, l'establiment de llegums cuits «La Vallesana» i la llar del propi protagonista, amb abundants i profitoses escapades a la Seu d'Urgell. És la història d'un home ni massa estúpid ni massa llest que un bon dia creu descobrir-se qualitats de gran aventurer. [...] L'obra té una arrencada de novel·la policíaca, amb intervenció efectiva i tot de la policia".
(Manuel de Pedrolo. "L'Espinàs a passos comptats", a Cita de narradors. Barcelona: Selecta, 1958.)
• El gandul. Barcelona: Selecta, 1955.
• Tots som iguals. Barcelona: Aymà, 1956.
"Jo no sé quin efecte produirà al lector Tots som iguals. Jo no sé si veurà que l'he escrit amb un apassionat amor, a vegades burlesc, sovint adolorit, sempre piadós amor. Però hi ha una cosa segura: jo he robat, per fer aquesta novel·la, una mica de sang dels homes que viuen avui al meu país. M'agradaria haver sabut conservar-la viva damunt cada pàgina, i que us hi poguéssiu reconèixer."
"L'acció abraça només uns quants dies de la vida d'un home, Josep Farreres, quan aquest es troba en un moment crucial de la seva vida. Advocat i assessor d'una gran notaria barcelonina, en Farreres s'encara de cop amb la gran temptació. Sortit de tretze o catorze anys d'absència i d'oblit, un antic company d'estudis fa irrupció en la seva beata quietud per proposar-li una estafada [...]. Decidit des del principi a negar-se, la novel.la és l'estudi de les seves vacil.lacions i recances i també de l'impacte que damunt d'ell té el món que, sense ignorar-lo, havia deixat de banda fins aleshores.
[...] La notaria, la llar i el bar on en Farreres es troba amb el seu company, són tres mons distints, només per ell relacionats, però tres mons que tenen una existència precisa. Més, potser, els de la notaria i del bar, perquè en la llar quelcom és deixat en l'obra, només al.ludit: els fills a penes tenen vida. Però tot el restant! «Berna» és el bar on també nosaltres hem begut alguns martinis i, si no hi haguéssim entrat mai, ara ja seria com si en fóssim clients —com ho som de la notaria. Tot això aconseguit a la gran manera simenoniana, sense insistències, esmentant ara un detall, després l'altre, tot barrejat a les vivències, als actes del protagonista."
(Manuel de Pedrolo. "L'Espinàs a passos comptats", dins Cita de narradors. Barcelona: Selecta, 1958)
Prosa no de ficció:
• Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.
• La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.
• Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.
• Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.
• El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.
Teatre:
• És perillós fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.
Selecció de textos
Cançó del prim
Jo sóc prim com una fletxa puc passar per una escletxa
no faig nosa a l'autobús.
Si tothom fos prim com jo no hi hauria cap embús.
Quan juguem a parar i córrer el noi prim sempre s'escorre
tothom pensa "Ja el tenim!"
però no l'atrapen mai... com s'agafa un noi tan prim?
Si no em vull mullar ni gota, jec quan plou
sota un fil d'estendre roba ja en tinc prou.
Jo sóc prim de cap a peus com un fideu
però fort i resistent i gens nyeu-nyeu!
Quan som massa colla a l'aula quan
dinem plegats a taula,
bon amic com t'ho agraïm,
que no vulguis fer mai nosa i t'esforcis a ser prim.
Himne del Futbol Club Barcelona
Tot el camp
es un clam
som la gent Blau Grana
Tan se val d'on venim
Si del sud o del nord
ara estem d'acord
estem d'acord
una bandera ens agermana.
Blau Grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom
Barça!, Barça!, Barça!
Jugadors
Seguidors
tots unit fem força
son molts d'anys plens d'afanys
son molts gols que hem cridat
i s'ha demostrat
s'ha demostrat
que mai ningú no ens podrà tòrcer
Blau Grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom
Barça!, Barça!, Barça!
Selecció d'imatges
(http://www.lesportiudecatalunya.cat/)
Informació treta de: http://www.viquipedia.org/
http://www.escriptors.cat/autors/espinasjm/
http://www.lletra.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.