Josep Carner

Josep Carner

(http://www.nuvol.com/)

Josep Carner i Puig-Oriol va nàixer en Barcelona, el 9 de febrer de 1884 i va  morir a Brussel·les, el 4 de juny de 1970. Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com El príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia  del Noucentisme. Als dotze anys ja enviava, sempre amb pseudònim, escrits dels temes més  diversos a la revista L'Aureneta.

El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme, dos anys després, amb només quinze anys, va guanyar el primer premi literari als Jocs Florals de Barcelona. El 1902 es va llicenciar en Dret i dos anys després ho va fer en Filosofia i Lletres. Aquell mateix any va publicar el primer recull de versos, Llibre dels poetes. Al mateix temps dirigia la revista literària Catalunya i va començar a col·laborar amb La Veu de Catalunya com a periodista polític, on hi escrigué fins al 1928. Fins al 1921 es va guanyar la vida escrivint, publicava pràcticament un llibre per any. El 1905 va sortir a les llibreries Primer llibre de sonets i, un any després, Els fruits saborosos.

Obres

Josep Carner va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps.

Poesia: 

• Els fruits saborosos (1906)

• Segon llibre de sonets (1907) 

• La malvestat d'Oriana (1910) 

• Verger de les galanies (1911) 

• Nabí (1941)

Nabí (que vol dir profeta, en hebreu) és un llarg poema líriconarratiu que, segons diu Gabriel Ferrater, sembla que va ser concebut a Hendaia, continuat a Beirut, on Carner va ser cònsol un any i mig (1935-1936), i acabat a Mèxic. Es va publicar la versió castellana, feta pel mateix Carner l'any 1940, a Mèxic. En català es va publicar el 1941 a Buenos Aires. Fins al 1947 no arriba a imprimir-se a Catalunya i, encara, en edició clandestina. 

Obres completes:

• Lligam (1961) 

• Museu zoològic (1963) 

• Bestiari (1964) 

• Encís de Provença (1966) 

• El tomb de l'any (1966) 

Teatre:

• El Comte l'Arnau. Visió llegendària. (1905). 

• El giravolt de maig (1928) 

• El Ben Cofat i l'Altre (1951) 

• Cop de vent (1966)

Prosa:

• L'idil·li dels nyanyos (1903) 

• Les planetes del verdum (1918) 

• Les bonhomies (1925)

Conté: Les Bonhomies, Les Planetes del Verdum i Tres estels i un ròssec. Les Bonhomies és un recull de quaranta-un articles publicats a La Veu de Catalunya durant l'any 1923. Parla sobre els barris de Sant Gervasi i de Sarrià, tot posant l'èmfasi en el paisatge. Les planetes del Verdum és una tria de trenta articles sortits a La Veu de Catalunya, entre 1909 i 1919. Tenen com a escenari la part vella de la ciutat.

• Tres estels i un ròssec (1927)

Selecció de textos

Nabí

Nabí és una de les obres cabdals del poeta català Josep Carner (1884-1970) aparegut el 1941 en la primera postguerra i a l'exili, tot i que la gestació de l'obra ja es va donar a Hendaia durant els anys 30 quan hi va ser cònsol. És un poema al·legòriconarratiu amb deu cants d'un centenar de versos cada un.

• ¿Què em va llevar d’haver fugit,

d’amagar-me amb el braç, de pensar si no hi eres,

i en el fons de la nau d’estibar-me arraulit?

Tu ens rebateres

des de l’eixut un vent enfureït.

Tota la mar era un bull de venjança

i un frenesí de veus.

Quèiem al fons d’un clot llisquent, sense esperança;

muntaven serralades, d’un sol ahuc, dempeus,

i eixordaven el cel en estimabant-se.

Asclada d’una arpada sa virtut,

dins una onada l’arbre major negà son greuge.

Al crit d’«Alleuja, alleuja!»

va per la borda a peces tot l’aparell batut.

I en tal destret de malvolent fortuna,

l’un mariner sagnava del front, l’altre del queix;

i com si ja els arrossegués la fossa bruna

cridava cadascú son déu: el Sol, la Lluna,

el gran Bicorne, l’Òrrea, un penyalot o un peix.

Un mal trontoll em va ferir la testa:

i el tenebrós folcat de la tempesta,

de la mort meva encobeït,

flairava la incertesa del fil de mon sentit.

I va durar el meu son en la terrabastada

fins que el patró va dir-me, de bursada:

—Alça’t, crida el teu déu d’una vegada;

fibla son pensament, fes-lo girar;

ell és potser qui posa la cella corrugada:

i quan et vegi ens salvarà—.

Els fruits saborosos 

Els fruits saborosos és un poemari compost per divuit obres d'extensió més aviat breu.

En tots els poemes, el poeta se serveix d'un doble pretext: un, el fruit que dóna títol a cada poema, i l'altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps. Al llarg del recull hi ha una determinada caracterització dels personatges d'acord amb el seu estadi vital — a la infantesa li correspon la innocència, a la maduresa la serenor i a la vellesa la resignació —.

Les composicions estan ordenades segons l'etapa vital a què pertanyen, i en totes el pas del temps està acceptat amb l'harmonia pròpia del classicisme. Així doncs, en els poemes sobre la vellesa, sempre hi prevaldrà l'aspecte positiu que possibilita la resignació i el saber treure profit de les circumstàncies. 

La mètrica predominant en Els fruits saborosos és el vers alexandrí amb cesura després de la sisena síl·laba, que remarca l'estructura classicista i alhora mostra el virtuosisme de la lírica carneriana. 

D'altra banda, les referències a la cultura clàssica són nombroses en els noms dels personatges i el gust per l'ambientació mediterrània de les escenes, totalment contrària a l'ideari del Modernisme.

LES FIGUES MATINALS 

Neera, aquella vídua benigna i assenyada,

baixa de mica en mica l'escala del jardí;

canten ocells, la font gorgola enamorada, 

les fulles parlotegen i alegren el camí. 

-En vida de Caropos, quin córrer nit i dia!

Venia, al meu darrera, d'amagatalls al fons;

amb roges llambregades d'amor m'escometia, 

i em sacsejava com el vent als branquillons. 

Però ja visc tranquil.la, no m'he de turmentar;

s'emplena ma cintura, de no cap braç esclava; 

la sotabarba fina que ell sempre masegava, 

ara sacsó ja cria del pler de reposar.

Cada dia al jardí me'n vinc de matinet 

vora la font, amb figues de les de coll de dama.

I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama, 

i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.

Informació treta de: http://vikipedia.org/
                                http://www.escriptors.cat/
                                http://lletra.uoc.edu/