Pere Calders

Pere Calders

Pere Calders és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, que destaca com a contista. Es va donar a conèixer en els primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. 

Va nàixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seua vida. Pels volts de 1920, la seua família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català. 

Als vint anys va publicar les seues primeres obres: el llibre de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. 

Exiliat a Mèxic durant vint-i-anys, on va coincidir amb el seu cunyat escriptor Avel·lí Artís Gener (Tísner), va escriure els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica, com els contes Cròniques de la veritat oculta (1955) i Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). 

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, a part que es va relacionar de manera habitual amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats.

L'any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seua primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959). 

L'editorial mexicana on treballava va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i aquest fet li va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira (1966) —per a alguns crítics la seua millor obra—, i la narració curta Aquí descansa Nevares (1967). 

Aquesta obra, els contes de Gent de l'alta vall i La batalla del 5 de maig (que inclouria a Invasió subtil), conformen el que el mateix Calders anomenava "l'obra de tema mexicà" o "les mexicanes". D'altra banda, a L'ombra de l'atzavara mostra la dura experiència de l'exili, tant individual com col·lectiva. 

En aquell país, va treballar per a la editorial Uteha a més de fer altres feines per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible. Per exemple, durant uns mesos de 1958 i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats íntegrament per ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar d'aprofundir en la seua faceta de contista i novel·lista, i va anar publicant tota la seua obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). Val a dir que, malgrat el reconeixement dels cercles intel·lectuals a la seua obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment. 

Obra

Tot i que la figura de Calders es relaciona amb el conte, l'autor també va fer incursions en la novel·la. Entre les seues obres més destacades poden citar-se Cròniques de la veritat oculta (1955), Demà, a les tres de la matinada (1959), L'ombra de l'atzavara (publicada també el 1959), Ronda naval sota la boira (1966), Invasió subtil i altres contes (1978) i Aquí descansa Nevares (1980).

La ironia, l'absurd i el component màgic són elements que es combinen en la seva literatura.

Les seues obres han estat traduïdes a nombroses llengües (anglès, alemany, portuguès, búlgar, rus, txec, etc.)

Al llarg de la seua vida, Calders va rebre nombrosos premis, entre ells el Premi Víctor Català (avui Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions) en 1954 per Cròniques de la veritat oculta. També es va fer creditor al Premi Sant Jordi de novel·la (1964), al Premi de la Crítica (1968), al Premi Lletra d'Or (1979), al Premi Joan Crexells (1986) i al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986).

NOVEL·LA
Ronda naval sota la boira (1966).

Heus ací «la novel·la del més pur Calders», ens diu Joan Triadú al pròleg excel·lent que l'encapçala, i continua: «una novel·la extensa, premeditada als ulls de qualsevol lector, perfectament construïda, sostinguda... una obra consumada de l'humorisme català i en una interpretació aproximada de la que hi va donar Josep Carner. Representa la maduresa de Pere Calders i la seva plenitud com a escriptor». 

Un llibre important, complex, desconcertant, ambigu, divertit, inquietant... que a la seva aparició no fou comprès, i que l'autor estima ben especialment. 

(Text de la contraportada) 

NARRATIVA BREU

El primer arlequí.

Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.

Cròniques de la veritat oculta.

Barcelona: Selecta, 1955.

Cròniques de la veritat oculta és una obra clau en la narrativa de Calders i representà la descoberta, per al públic de la postguerra, d'un narrador extraordinari. L'humor i la fantasia pròpies de l'autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigüitat, una ambigüitat que embolcalla sempre la literatura fantàstica, que va de Poe a Kafka, passant per Pirandello o Bontempelli. 

(Text de la contraportada) 

Invasió subtil i altres contes.

Barcelona: Edicions 62, 1978; 2011 (7a ed.).

A Invasió subtil i altres contes, Calders satiritza amb un humor intel·ligent, a voltes indulgent, a voltes més corrosiu, l'obcecació, la manca d'imaginació i la incapacitat de l'individu per sobreposar-se al petit cercle de seguretats, a la impossibilitat de reaccionar, fins i tot davant dels fets més insòlits, d'una manera raonadament humana. De nou, l'ambigüitat, la subtil ironia i un domini evident de les formes expressives, molt patent en els increïbles diàlegs d'alguns contes, són les coordenades damunt les quals es basteix l'univers caldersià. 

(Text de la contraportada) 

Tots els contes.

Barcelona: Labutxaca, 2010; 2011.

L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

(Text de contraportada) 

Fragment de l'obra Cròniques de la veritat oculta:

La revolta del terrat

L'habitació que ENS va correspondre estava Bé. Al meu m'agradava; però el gos s'hi va entusiasmar resoltament. Em va donar a Entendre que en un estatge d'aquesta mena s'inclinaria a prendre 's la vida amb més calma ia dedicar-se conscientment a les coses que perdurin.

    Jo no havia fruït mai, com aleshores, d'unes matinades tan mestresses del món. Muntanyes altes Servien el desvetllament del sol, i la primera llum de cada jornada omplia de blanesa la meua sortida de les nits. La inquietud em va donar 1 treua i va semblar-me que podia ancorar sorra endins d'un port amic. No sabria com explicar-ho, perque cap ciutat no m'havia ofert abans fins aleshores 01:00 pau tan adormidora.

    Però hi ha designis que fan tossudament su via, i no se sap mai si la carícia d'una calma servirà per congriar amb més Força 1 tempesta, o bé quina placidesa protegeix la cara fosca de les agitacions. "

Em va agradar molt aquest fragment encara que no ho entenc molt bé pel fet que està apartat de la resta del conte però tot i així em va agradar per això vaig triar posar aquest.

Història natural

Tothom que tingui quatre lectures sap que en el tròpic hi ha ciutats bones que tenen una retirada amb les veritables ciutats d'Occident.

   Però abans de formar-se un judici definitiu sobre la matèria, cal conèixer ben bé tots els extrems, i jo estic en condicions d'aportar dades que posaran la qüestió sota una nova llum.

   Perquè una vegada, per descansar de no recordo quina fatiga, me'n vaig anar a viure en una ciutat tropical. Era una ciutat asfaltada, amb construccions a l'americana i semàfors a cada xamfrà, policies de carrer, uns tramvies que anaven bé i un servei de cultes que omplia folgadament les necessitats dels habitants i de la gent que els visitava.

   Vaig llogar un pis modern, tot ell de ciment armat i ferro, amb uns serveis sanitaris que, segons declaració explícita de l'amo de la casa, eren triats del catàleg més recent d'una fàbrica que diu que tenia tanta fama.

   Feia tot l'efecte que, en aquell pis, s'hi havia de viure bé. Però no era pas veritat. El primer dia d'estar-m'hi van començar a sortir insectes per totes les escletxes i em voltaven i em miraven esperant que m'adormís per picar-me. Contra ells tenia les defenses que la indústria moderna posa al servei del llogater en casos com aquests, i em va fer l'efecte que no m'havia de preocupar massa.

   Però l'endemà ja vaig descobrir unes cuques estranyes que s'havien de matar, precisament, esclafant-les, i després rates, un rèptil tropical que canta de nits, escorpins, la perillosa mimeola-alleuquis que es menja les orelles de les criatures i, quan aquestes manquen, les dels grans, termites blanques, etc.

   Tenia la sensació d'ésser un sobrevingut en aquell pis i, efectivament, algun cop havia sorprès una mirada plena de retrets d'una d'aquelles bestioles. Però ja sabeu com som els europeus. No cedim, anem a la nostra i tenim un temperament bel·licós. Vaig decidir plantar cara i em passava lluitant del matí al vespre, amagant-me pels racons amb una fusta a les mans, esperant el pas de qualsevol animal.

   Però un dia, un dimecres, vaig trobar un tigre a la cuina. Això sí que em va indignar i em va fer veure que ja n'hi havia prou.

   Vaig anar a trobar la portera, saltant els graons de quatre en quatre.

   -Tinc un tigre en el pis! -vaig dir-li.

   -Ja? -respongué-. Aquest any s'ha avançat la temporada...

   -Ah, sí?

   -Sí -diu-. Quan vénen les pluges les femelles cerquen aixopluc en els pisos, per tal de criar. Si no la molesteu, no us farà res. El millor es fer veure que la ignoreu, i sobretot procurar no repitjar-la. Ben portades, aquestes bèsties encara fan companyia.

   -Ah, sí?

   -Sí. Només causen molèstia en el moment de donar a llum; però vos mateix podeu vigilar-la, i quan comprengueu que s'acosta l'hora us n'aneu a passar un parell de dies a l'hotel. L'amo us rebaixarà del pis la despesa que fareu en aquest sentit.

   Vaig emprendre el retorn al pis amb el cap cot, ple de pressentiments. Quan era a mitja escala, la portera va cridar-me:

   -Oblidava recomanar-vos que li feu un jaç de palla a la cuina, i -d'això feu-vos-en ben bé càrrec- que li tingueu sempre una galleda d'aigua neta a punt.