Manuel Baixauli

Manuel Baixauli

1.BIOGRAFIA

Manuel Baixauli Mateu (Sueca, Ribera Baixa, 2 d'octubre de 1963) és un escriptor i pintor valencià. Inclinat a les arts des d'adolescent, Baixauli estudia Pintura a la Facultat de Belles Arts de València. Després de guanyar diversos premis com a pintor i fer-se un nom, penetra en un camí que el duu a refer constantment les seues pintures. L'any 1990 entra de professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran, de Sueca.

La seua obra literària comprén Espiral, un llibre de relats i microrelats, publicat l'any 1998 i de nou, l'any 2010, en 2001, publica Verso (Premi Ciutat d'Alzira 2001), una novel·la que explora, amb estructura i forma atrevides, on es barregen el relat en tercera persona, el monòleg interior, l'escriptura dietarística i les reflexions sobre art, les falses aparences del nostre entorn.  Després d'un procés de reescriptura i tres novel·les: Verso, L'home manuscrit i La cinquena planta. Ha rebut diversos premis literaris pels tres primers volums publicats. 

El crític literari Francesc Calafat ha destacat que Baixauli sobresurt entre els autors el català que volen construir "artefactes imaginatius" i en la creació d'uns personatges amb els quals"explora l’irreal i l’estupefacció". 

2.Obra

Espiral, Columna, 1998(Premi Ciutat de Badalona1998)

El primer llibre de Manuel Baixauli és aquest conjunt de 65 peces de narrativa breu -en diversos casos microrrelats- de temàtica diversa. La família, els records, la mort, l'amor, hi són tractats amb grans dosis d'imaginació i un llenguatge acurat i prometedor. Difícil de pair per a la majoria de la crítica i el públic lector, va tenir escassa difusió en el moment de la seva publicació: se'n fa una nova edició l'any 2010, a l'editorial Proa, amb un epíleg del propi autor on explica els canvis en la seva consciència d'escriptor onze anys després, l'aprenentatge, i la seva constant cura -recerca- per la reescriptura. 

Verso, Barcelona, Bromera, 2002 (Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la 2001)

Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira l'any 2001, Verso, la primera novel·la de Baixauli, és una exploració del revers de la vida. Un pintor es reclou a un poble petit de la costa catalana quan tothom pensa que es troba becat a Roma. Des d'aquest anonimat, i amb el pretext d'aquesta reclusió voluntària, el pintor en qüestió escriu un dietari on va reportant els estranys esdeveniments que ocorren al seu voltant. Verso parla de la infidelitat, de la manca de comunicació, de la creació i de la impossibilitat de copsar moltes de les arestes de la vida sense haver fet prèviament un passeig pel costat fosc de nosaltres mateixos. 

(Sinopsi)

L'home manuscrit, Barcelona / Palma, Proa / Moll, 2007 (Premi Mallorca 2006, Premi Salambó 2007, Premi de la Crítica de narrativa catalana 2007, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2008, Premi de creació literària del Interuniversitari de Filologia Valenciana (2008).

Multipremiada des que va distribuir-se, elogiada arreu i molt ben acollida pel públic lector, L'home manuscrit és la història d'una impossibilitat, d'un desig, d'un somni. Un home (manuscrit) reescriu constantment les pàgines del seu dietari mentre visita cases importants de la seva vida, en ruïnes, a la recerca de l'escriptor que l'inspirà. A través de pistes, escrits, i personatges que recondueixen el seu passat, el protagonista d'aquesta fascinant deriva es demana el per què de la seua pròpia condició de (re)escriptor i submergeix el lector en el complex món del llenguatge, la literatura, i la creació. 

(Sinopsi)

La cinquena planta (Proa, 2013)

Una setmana després d'haver enllestit un llibre titulat L'home manuscrit, Manuel Baixauli va sentir els primers símptomes d'una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la mobilitat i, més endavant, l'autonomia. Durant el procés de rehabilitació, Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta. 

(Sinopsi)

FRAGMENT DE L'OBRA ESPIRAL

Infància

Ara mateix tinc el gegant a la mira. Es cruspeix amb delatança un casall vell, modernista, envoltat de jardí; un lloc on jo havia jugat molt.

Qui sap què s'empassarà després. El passeig marítim no, és clar, ni els cotxes, ni l'asfalt, ni els semàfors... Un dia llepà un edifici de quinze altures i escopí, indignat. Només engul vegetació, dunes, cases de camp, horta... Llocs saborosos, que no empatxen. Lloc que m'acolliren fa molts anys.

CITA DE L'OBRA LA CINQUENA PLANTA

“L’art no sols ha d’estar viu. L’art ha de ser, en si mateix, vida”.

Fonts:

http://www.escriptors.cat/autors/baixaulim

http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Baixauli_Mateu

http://www.teinteresa.es/catalunya/barcelona/Manuel-Baixauli-paralisis-novela-cinquena_0_1073894088.html