Josep Lozano

Josep Lozano

Font consultada: http://sonsdexaloc.cat/lalbufera-de-josep-lozano/

1. Biografia

Josep Lozano i Lerma és un escriptor nascut a Alginet l'any 1948. És llicenciat en Lletres Modernes i en Filologia Catalana. Els seus poemes formen part d'antologies nord-americanes.Va ser articulista col·laborador en moltes publicacions, com les revistes literàries Aiguadolç i Caplletra, també va ser cofundador i membre del consell coordinador d'Aljannat des de l'any 2006, traductor en diverses publicacions al català i l'any 2011 ha coordinat a Alginet l'Assemblea d'Història de la Ribera. Ha guanyat alguns premis com  el Premi Andròmina de narrativa o Premi Prudenci Bertrana de novel·la. Ha escrit entre altres obres: Poemes home-terra, Històries marginals, El Mut de la Campana i Ribera. Aquesta última és una de les més conegudes de l’autor, és un homenatge a la gent i la parla de la comarca de la Ribera.

2. Obres

 Ribera (1991)

Miquel Bisquert, un home de mitjana edat, natural d'Aljanet, de família adinerada, malgastador, i amb una forma personalitat que el fa ser odiat per uns i estimat per altres, és trobat mort per un pescador de marjal en una séquia d'Algemesí. Més enllà de l'interés argumental, Ribera és un homenatge a la gent i al parlar riberencs.

 Històries marginals (2002)

En Històries marginals, Josep Lozano recull una sèrie de relats en què apareixen reflectides les biografies d'una personatges rurals, unes vides poc heroiques sens dubte, però acorralades entre el sexe i la mort i els seus fantasmes. Es tracta d'una col·lecció d'estampes gravades en negre sobre blanc i acolorides després amb un llenguatge viu i treballar, amb un estil eficaç no exempt d’ironia. El novel·lista que se'ns revelà amb Crim de Germania com un narrador profundament renovador, escull en aquest retaule uns personatges vulgars, unes històries com tantes n'hi ha però assenyalades amb una passió especial, amb un destí que les subratlla i les converteix en matèria literària, en argument de narracions a cau d'orella.

 El mut de la Campana (2003)

A la València barroca i turbulenta de la primera meitat del segle XVII, on l’església té un pes omnipresent, Bernat, frare predicador d’origen humil, amb uns dots d’orador excel·lents i grans ambicions, viu obsessionat pels pecats de la carn. no obstant això, el dominic s’enamora d&rsqu o;una actriu amb un passat obscur maridada amb un militar vell. Aquest amor secret i il·legítim tractarà d’esquivar tots els entrebancs de la societat deprimida del moment i es veurà sorprés per una terrible pesta que colpeix amb duresa la ciutat.

Crim de Germania (2005)

S'inicia amb el banquet que organitza la reina germana de Foix per tractar que els seus vassalls obliden la dura repressió contra els agermanats. Però ningú no acudirà a la cita del convit. El perquè daquesta «revenja» el trobarem en les pàgines següents, que ens mostren diversos episodis de la lluita sagn ant que va enfrontar el poble i la noblesa. Uns fets històrics que es poden llegir, també, en clau molt més actual.

Després de les tenebres i altres narracions (2013)

El telèfon sona a la matinada. Una veu anònima pronuncia la frase "Post tenebras". Broma vulgar o premptòria advertència? Poc després, desapareix l'encantadora esposa d'un amic, amb les prediccions d'una santera cubana com a únic indici. I en el fons de la narració, trobem el pòsit de soledat que uneix els relats d'aquest volum.
Mitjançant tècniques i estils narratius ben diferents, Josep Lozano ens fa partícips del testimoni d'un emigrant solitari en una gran ciutat, de l'amant que ha perdut el seu enamorat, d'un cambrer temptat pel suïcidi i d'un cabdill morisc a punt de ser ajusticiat...

3. Fragments

 - Si no li importa... Tinc el temps molt justet. Mentre em pregunta, pelaré un remitjó de faves. Perquè com ja li he dit adés, ens ha fallat la fadrina i tinc un sopar de quadrilla esta nit. Celebrem un festeig, són uns vint xicons i tots de bona dent; i només d'entrada ja m'han demanat deu fonts de faves fregides amb trossets de cansalada magreta i set plats de caragols avellanencs ben coentets. I entre la casa i el bar  vaig tot el dia de coroneta, encara no he pogut ni fer el llit.
- Vosté no es preocupe. Vaja fent la seua que jo ja li preguntaré.
- Espere's un poc que primer he d'adobar algunes coses.
De la cuina estant, mentre oïa com trastejava amb els atifells i remenava alguna cosa que tenia al foc, em preguntà:
- Vols una cervesa?

Ribera

Allí, al carrer dels Tintorers, prop del Tossal, estaven els tretze més importants d’aquell moviment inspirat per un tal Joan Llorenç. La comitiva del virrei venia pel carrer de Quart. S’escoltaren alguns vítols aclamant en Diego Hurtado de Mendoza, que era el nom d’aquell virrei. Aquest venia muntat sobre una atzembla de color de cendra fina, que hauria enamorat el meu pare. L’acompanyaven en el trajecte el governador, que anava un poc més darrere, el subdelegat del governador, els jurats, els oficials del Consell Reial i de la Ciutat, escortats per l’aristocràcia valenciana, i tancaven el seguici una nombrosa comparsa de gent pròxima al virrei, que era, d’altra banda, compte de Mélito.

Crim de Germania

XXI
(...)

Vaig acceptat de molt bon grat. Feia un dia esplàndid, lluminós. Tot convidava a festejar el nostre sant. Però abans de moure cap al convit, l'arxipreste va explicar-me que a la trona on havia fet el semó també hi havia predicat sant Vicent Ferrer, el 1410, i posteriorment Lluís Bertran el 1571 i que jo, amb el mateix hàbit, era un digne seguidor de tots dos, cosa que, desvaint per aquelles comparances tan afalagadores, li vaig regraciar sincerament.

El Mut de la Campana

DESPRÉS DE LES TENEBRES

Tot començà una nit de dijous, a la primeria de març, mentre veia Senderos de gloria, pel·lícula prohibida durant el franquisme per antimilitarista, de la qual Javier, company d'oficina, me n'havia parlat amb entusiasme.
Quan cap a la una de la nit, en una pausa de publicitat, sonà el mòbil a la cuina. A l'altre costat de la línia, una veu imposada, sepulcral, em preguntava greument:
- Carles, Carles Marrades?
- Sí - vaig contestar-li contrariat per l'hora -. Diga'm.
El desconegut va fer un breu silenci; després va dir-me dues paraules en llatí com una peremptòria advertència:
- Post tenebras
I penjà.

Després de les tenebres i altres narracions

Fonts consultades:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Lozano_i_Lerma

http://www.uv.es/cade/v/dinamitzacio/08/aoberta08/JLozano.pdf

http://blogs.ua.es/comunitatsigermanies/2012/01/24/crim-de-germania-fragments/

http://www.casadellibro.com/

http://www.bromera.com/

http://www.tresiquatre.cat/llibres/?li_id=28516