Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó i Monllor

 (Imatge de: www.veu.ua.es)

 Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica.

Amb reedicions constants de la seua obra i traduccions a diversos idiomes, se la considera una de les autores modernes més importants i populars de la literatura catalana.

Al llarg de quatre dècades Isabel-Clara Simó publica amb una enorme regularitat i un gran domini de l'ofici d'escriure una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

El 1978 inicia la seua trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català, amb el recull És quan miro que hi veig clar (1979), en el qual ja es pot entreveure el camí que seguirà la producció de ficció de l'autora: una literatura d'ulls cap enfora, que pren com a referent el món real i interpel·la el lector des de la realitat quotidiana.

A més de la seua reeixida carrera com a narradora cal destacar també la seua tasca periodística, iniciada amb els primers articles a Canigó i ampliada a partir de 1999 a la columna diària "De Fil de Vint", del diari Avui. Isabel-Clara Simó hi desenvolupa un articulisme compromès, combatiu i amb un fil d'ironia, que aconsegueix fidelitzar a un gran nombre de lectors.

Tant en el seu vessant de periodista com en el d'escriptora i de personatge públic Isabel-Clara Simó ha mantingut sempre un ferm compromís amb la seua condició de dona d'esquerres i amb la defensa de les llibertats individuals i col•lectives.

El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d'Or de la seua ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors.

 

 Obres destacades:

Novel·la:

Júlia (1983):

En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d'obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d'estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d'Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni. 

Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és Júlia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible

La salvatge (1994):

La salvatge (Elegia de Dolores Mendoza), que va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la 1993, recrea el mite de Pigmalió. Dorothy –catorze anys, cabells vermells, cara pigada– irromp a la vida de Joaquim Simon –un sexagenari ric i i divorciat–, que decideix convertir aquella "salvatge" vinguda d'Amèrica en una noia modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. La relació que s'estableix entre protector i protegida seguirà un procés ascendent d'interdependència afectiva i domini vital que desembocarà en una pèrdua d'identitat per part d'ella i en un amor obsessiu i possessiu per part d'ell.

La innocent (1995):

Estudi Introductori de Manuel Garcia Grau. 

A Miquel, un funcionari molt atípic de benestar social, li canvia la vida quan una de les seves clientes, l'Elisa Solbes, li demana ajuda per aclarir l'acusació d'assassinat que recau sobre un veí i protector seu de tota la vida. De cop i volta, Miquel es veu immergit en una perillosa i absorbent activitat detectivesca que, gràcies a un passat en dolorós contacte amb els baixos fons, pot fer avançar contra les versions oficials i l'actitud passiva de les autoritats. I és que, per ella, és capaç de jugar-s'ho tot. 

L'amant de Picasso (2015):

«Ell m'ha pintat, m'ha esculpit, m'ha dibuixat desenes de vegades…», escriu Fernande Olivier a Gertrude Stein l'any 1908 sobre Pablo Picasso. Olivier va ser una de les primeres parelles sentimentals del pintor, amb qui va compartir un període clau per a la història de l'art. Al seu costat, Olivier va viure l'efervescència cultural i vital d'aquell París on es produïa l'esclat de l'avantguarda. Amb ell, va viatjar a Horta de Sant Joan, on Picasso va descobrir un paisatge essencial per a la seva obra. I sense ell, anys a venir, la bella Fernande continuaria recordant el temps compartit. 

Isabel-Clara Simó, gràcies a una prosa elaborada i brillant, ens acosta la figura de la gran amant del primer Picasso. I així, a més d'il·luminar la biografia del pintor, ens permet conèixer qui fou de debò aquella dona extraordinària coneguda com Fernande Olivier.

Narrativa breu:

És quan miro que hi veig clar (1979):

Premi Víctor Català, 1978. Recull de contes, de moderna temàtica i estil àgil i nerviós que personalitza amb l'alquímia d'un llenguatge absolutament vigent. 

Homes (2010):

«Arrogants, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats.» Entre els homes, diu Isabel-Clara Simó, «n'hi ha de tot». Aquesta escriptora de referència ens mostra unes instantànies de l'univers masculí amb una bona dosi d'ironia i enginy, però alhora també amerades d'estima i tendresa. Relat a relat, l'autora capgira els estereotips més arrelats i ens mostra un retaule de mascles contemporanis per a tots els gustos. 

L'autora fa desfilar vint-i-dos protagonistes masculins a través de relats breus i incisius on descobrirem el retrat de més d'un conegut o, fins i tot, una fotografia sorprenent de nosaltres mateixos. Homes és un repte literari i personal per a la creadora de Dones, un llibre deliciós que va seduir els lectors i la crítica, i que ha estat adaptat al teatre i al cinema.

Narrativa Infantil i Juvenil

Raquel (1992; 26a ed. 2007):

La protagonista és una noia de 17 anys, intel·ligent i sensible, amb un alt esperit crític. No estima la seva família i no s'agrada ella mateixa. La seva millor amiga mor tràgicament i cau en una soledat que intenta de superar per mitjà de l'amor. Les trampes del germà, la doble vida del pare, la feblesa de la mare i el materialisme del seu company la porten a interrogants de difícil resposta.

Joel (1997; 7a ed. 2008):

El protagonista queda orfe de mare. Al cap d'un temps, arran d'un accident, es troba convalescent durant tres anys, mentrestant redescobreix el pare, aquell desconegut i coneix la Lourdes que li fa estimar el dibuix i el llibres. 

El meu germà Pol (2008):

«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se'n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l'excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.» 

El meu germà Pol ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l'amor, el desamor, l'amistat, la confiança, la traïció, la por, l'autoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d'un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, se'n sortirà amb èxit. 

Poesia

El conjur (2009)

       

Selecció de textos

Potser penseu que els bons marcians
són tots ben verds, amb una antena
plantada damunt del cap i un ull ciclopi
al mig del front. Doncs el meu marcià
és ben rodó, de color rosa i amb cinc dits
en cada mà. Somriu si el mires, no gasta
armes ni cap eina ni artilugi de matar.
Li agraden els llibres, l’ànec amb peres,
la roba neta i un bon passeig.
Riu massa fort, us ho confesso,
però, quan plora, ho fa baix i discret.
L’indigna la hipocresia i se’n fa creus
de l’estultícia dels famosets.
Dorm cada dia, bada quan pot,
té uns quants amics, no sap dir no
a una cervesa o, si s’escau, a un got de llet.
El meu marcià va dir-me un dia
que, quan s’estima, ha de ser massa,
car, si no és massa, no és suficient.
Ell ho sap, que no s’assembla gens
als ortodoxos marcians de verd.
Ves què hi farem, riu entre dents, 
Si m’ha tocat ser diferent!

    

                                       -L’EXTRATERRESTRE

                                                                             (Del lliure El conjur, 2009)

EL TATUATGE

La meva dona té un cony pelut, molt sensual. A mi m’encanta, però, tia, quan vas en banyador, depila’t, que no veus que fem el ridícul, tu i jo? Ja ho sé, que la cera fa mal. Bé, no ho sé, però m’ho imagino. Ara, amb la gilet, et queda fatal, i tu, a la platja, t’eixarranques. Ella diu que, si no t’agrada, no miris, que a ella tant li fa. Però a mi sí que em fa. Encara que jo no hi fos, me la imagino, eixarrancada, amb els pèls del parrús rebotint-li pel baix del biquini. I com que està bona, tothom s’hi fixa. I ella, ni cas. Vam discutir. Ja ho sé, que amb ella és inútil discutir. No hi posa lògica, diu no em dóna la gana, o fica’t en el que et demanen, o i a mi què, però, d’arguments, cap ni un. Que no ho veu, que fa lleig? I que em fa passar, sí, vergonya? No hi ha res pitjor que sentir vergonya per la teva dona.

(Del llibre Homes)

Quan el vaig veure entrar a la meva habitació, sense haver picat a la porta, com li havia ensenyat mil vegades, i l’havia amenaçat, i si no li havia pegat és perquè ell té més força que jo, doncs quan el vaig veure entrar, amb els ulls ametllats oberts de por, no em vaig poder enfadar. N’hi passava una de grossa. Va, Pol, digues què has fet. Ja saps que jo t’ajudaré. Pobret. (Està prohibit dir-li pobret, però en aquell moment en què jo em treia de les orelles l’iPod i li mirava l’angoixa als seus ulls de xinet, vaig pensar, veges tu pobret; jo t’ajudaré, Pol, no pateixis.)

–Què has fet?

Volia dir-li-ho amb dolçor, però em va eixir com una espolsada.

–Mertè.

(Del llibre El meu germà Pol)

Fonts: ca.wikipedia.org/wiki/Isabel-Clara_Simó_i_Monllor 

http://www.escriptors.cat/autors/simoic/
http://www.bromera.com/tl_files/pdfs/Fragments/fragment_homes.pdf