Joan Pla
Joan Pla va nàixer a Artana, el 1942. És escriptor i novel·lista. S'ha convertit, des de la seua primera obra, Mor una vida, es trenca un amor, en un dels primers o més importants autors de novel·les juvenils en valencià en l'actualitat. Des d'aleshores ha publicat més de trenta títols i ha obtingut nombrosos premis literaris.
A principi dels anys vuitanta va ser col·laborador habitual en diverses publicacions periòdiques (sobretot al Diario de Valencia i a Noticias al día). Es dedica bàsicament a la producció literària, principalment, a la narrativa de temàtica juvenil que va començar en l'any 1980, amb una narració curta, No fiqueu llorers sobre el meu nom, premi Malva-rosa, Ciutat de València.
Però, el següent any, 1981, publicà la seua primera novel·la, Mor una vida, es trenca un amor.
Però, el següent any, 1981, publicà la seua primera novel·la, Mor una vida, es trenca un amor.
Ha estat en contacte amb els moviments culturals valencians. Ha fet classes de valencià durant anys en l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la Universitat de València. És soci de l'Agrupació Borrianenca de Cultura i de l'AELC. Ha col·laborat durant algun temps en la premsa valenciana. Ara es dedica de ple a la lectura i a l'escriptura.
OBRES (algunes)
•No fiqueu llorers sobre el meu nom, 1980
•Mor una vida, es trenca un amor, 1981:
Per mitjà de la història d’amor de Maria i Sergi, aquesta novel·la esdevé un passeig sentimental per una època recent i autoritària, i per un país, el nostre, rural i apassionat. Ens retorna als records d’infància, l’enamorament primer, els condicionants i les repressions socials, la presència sensitiva del paisatge, el desig de fugir a un país llunyà, i la mort. La lectura de Mor una vida, es trenca un amor ens fa comprendre, des de la proximitat i la senzillesa, com seria de diferent i limitada la nostra civilització si oblidàrem les històries de Tristany i Isolda, Tirant i Carmesina, Romeo i Julieta…
•La secta del Graal, 1990
En ple mes d'agost, mentre es fa la vetla del Sant Calze, dues persones, pistola en mà, entren a la capella on es guarda el Sant Calze i el roben. Ricard, un dels custodis, en companyia del seu pare, d'Empar, la seua promesa, i d'Enric, un estudiant de COU afeccionat a la tasca detectivesca, decideixen investigar pel seu compte.
Les indagacions els duen fins a Bayreuth, un poble de Baviera on Wagner havia estrenat feia cent anys, la seua gran òpera Parsifal.
Només la mar ens parlarà d’amor:
El jove Sergi, fill de Maria i Sergi en Mor una vida, es trenca un amor, i Laura, la filla d'un industrial, conviuen durant la infantesa, però se separen quan ella és internada en un col·legi religiós. Anys després, quan es retroben, l'amor esclata entre ells amb força arrabassadora. Els pares de Laura fan tots els possibles per apartar-la de Sergi, però tothom sap que les barreres no estan fetes per als amants si l'estima és sincera. I l'amor de Sergi i Laura, com també ho fou el dels seus pares, és inajornable.
Fragment inicial de l'obra Mor una vida, es trenca una amor:
El baladre creixia a garberes a tot el llarg del barranc que passava per devant de ma casa. M’agradava veure’l sempre tan verd i ell agraïa els glops de sol que queien com un cant de cadernera i treia pels caps de les seues branques unes flors roses que mai no he tastat perquè dicen que són força verinoses.
El baladre creixia en company d’un riu de pedres, i per això, quan jo era menuda, pensava que el riu deuria fer olor de pedra ramblenya. El barranc lliscava com una serp ampla i es perdia tot buscant la mar entre una renglera de lledoners que, a la tardor, dibuixaven lledons negres entre el seu verd.
Fonts utilitzades:
google images
http://llibresvalencians.com
viquipèdia
http://www.bromera.com/index.php
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.