Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol

(Imatge de www.sinera.org)

De nosaltres depèn que el pas del temps no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres

Naix a Roda de Ter (Osona), el 19 de març .De família humil, als 15 anys, va publicar els primers versos en una revista local.

És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. 

Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar i va haver de passar dotze mesos al llit. Gràcies a açò va descobrir els grans poetes catalans.

Amb el seu primer recull de poemes, Paraules al vent (1954), obté el Premi Óssa Menor.

Es va casar amb Dolors Feixas el 1956, amb qui va tenir una filla i un fill. Durant la dictadura franquista va fer traduccions i es va iniciar en  l'activitat pública.

El 1969 van començar a aparèixer els primers símptomes de la malaltia que el va deixar sense mobilitat i amb dificultats de parla, l'esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonarel seu treball. Les seues limitacions van fer que la seua poesia manifestara la realitat de la malaltia. L’amor, el desig i la mort passen a ser temes recurrents en la seua poesia.

La seua poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Part de la seua obra ha estat traduïda a més de 15 idiomes. 

El reconeixement públic li arribà amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang.

La seua trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). 

A l’any 1997 va ser proposat com a premi Nobel.

Va editar un volum de prosa, dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli.

Va destacar com a traductor al català d'Antoine de Saint-Exupéry, Georges Arnaud, Simone de Beauvoir…

Miquel Martí i Pol mor l'11 de novembre del 2003 al seu poble natal, Roda de Ter. La seua obra poètica no ha deixar mai de ser constantment reeditada i traduïda.

Fonts:

www.ca.wikipedia.org

www.escriptors.cat       

    

Selecció de texts   

   

A claus de sorra he penjat els ormeigs

i he desat tots els llibres a calaixos de boira.

Ara, amb les mans pintades de colors,

em posaré la roba de les festes

i esperaré les noies quan surtin del cinema.

Si plou duré un paraigua de color cridaner

i unes sabates grosses d'un verd agosarat.

Les noies passaran i diran: - Bones tardes

(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),

i fugiran pels carrers tenebrosos

a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.

Quan sigui fosc tornaré cap a casa

repetint en veu baixa versos que encara estimo,

cansat i decebut; i em pesarà la roba

damunt el gest tristíssim de peresa.

Hi haurà a cada portal una parella

besant-se o qui sap què, mentre que jo,

sol i indefens, pensaré que la nit

és una noia verge que m'espera

i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

(A Claus de Sorra)

No més incerta de tan vehement

la sorpresa amb què aculls la llum que esclata

rera el mirall opac i els cortinatges

angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu

misteri i en referma la bellesa.

L'entreteixit del temps no mostra cap

fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

(El Temps)

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrera.

(Un dia qualsevol)

Marta, la plenitud no és un erm

ni aquest silenci d'ara un pou eixut;

l'esfera gira lentament i el temps

s'ha deturat al fosc dels teus cabells.

Aigües i vent reposen, i el desig

és una branca amb tota llei de fruits.

Que lluny de tot, i els dits aquietats

entre els teus dits, l'escuma dels colors

al fons dels ulls, aquietats també.

Que lluny de tot, i músiques i veus

configurant l'empremta del teu cos

que estimo tant, damunt la meva pell.

Res no ens pertany i som senyors de tot.

L'ombra de l'ombra allargassa el secret

molt més enllà del gest i del neguit.

Acluco els ulls i aspiro el teu perfum

compacte i dens, tan ple de salabror.

(Estimada Marta)

Fragment del poema Lletra a Dolors:

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Selecció d'imatges

(Imatge de www.emboscall.com)

(Imatge de www.elpais.com)

(Imatge de www.teatrevictoria.com)